Segons Franch, "hem buscat uns sous que dins l'estructura de l'Ajuntament no desafinessin i vam creure que el millor moment per aplicar-ho era a l'inici d'aquest mandat".
Classe política, vocació o negoci?
És freqüent en escoltar els diferents mitjans de comunicació locals de la vila, i en algunes entrevistes, que els politics entrevistats s' ofenen o corregeixen el seu interlocutor quan els classifica o parla de
classe política, de la qual cosa es dedueix fàcilment que no volen sentir-se
classe, no volen sentir-se marginats de la resta dels ciutadans. Volen sentir-se integrats i barrejar-se amb el poble.
A hores d'ara, a Molins de Rei ja tenim consistori i el passat dia 26 de juny es va celebrar el primer PIe de la nova etapa 2007-201l. Escandalós i vergonyós l'espectacle de l'assumpte del dia, que era, ni més ni menys, que aprovar de pressa i corrent, amb
nocturnitat i alevosia, els augments de sou dels politics: un 35%, el sou de l'alcalde, i regidors amb dedicació total i alts carrecs del Ajuntament, i d'un 56% el sou de regidors a dedicació parcial, primes dels regidors al' assistència als plens i comissions informatives, etc.
Amb una democracia com cal, davant d'un fet d'aquesta índole, caldria esperar una reacció de l'oposició, pero en aquest cas, com que l'oposició es beneficia de l'augment del 56%, ha quedat dopada i confabulada, i ja no té cap interès de proposar cap interpel·lació.
És raonable que les persones que treballen a l' Administració i tinguin dedicació plena, cobrin un sou digne, pero quina necessitat hi ha a Molins de Rei, una vila mediocre, de tenir una regidoria a temps complet d'Esports (pocs jugadors i perdedors), de Cultura (Festa Major), de Gent Gran (quatre balls i quatre festes) i una altra de Promoció Econòmica (incapaços; encara hi ha parades al Mercat Municipal que no posen preus). Al meu entendre, i s'ha vist clarament amb els canvis del famós
dilluns mogut, l'ultimatum d'IiE a CIU amb el
"Ho vol s o no ho vols?", "Vols una nòmina de 57.000 euros o no?" i l'oferiment d'una poltrona amb dedicació total, es demostra una vegada més que les nòmines són una forma més de comprar coalicions.
No podem excusar-nos en el que recomana l' Associació de Municipis, ni amb el que fan a altres municipis proxims. Només hi ha una veritat i és que amb aquestes batzegades a l'estil més pur de
decreto franquista, de pressa i a corre-cuita, poc elegant, escandalós i immoral, s'ha creat un negoci d'interessos particulars, de professionalítzació de la política, i de poques ganes de .servir el poble. No es podrien fer els augments, si fos necessari, de forma més progressiva?
Dins els ajuntaments, els que realment haurien de treballar són realment els seus treballadors, funcionaris i tècnics. ¿Necessitem pagar 5 sous politics de 60.000 euros cadascun, per passejar-se, deixar-se veure, i moure la llengua amb els discursos de sempre?.
Estic segur que al veure el desenvolupament del primer Ple municipal, per a molts molinencs, de saber aquest vergonyós augment
per la jeta, i no previst als programes electorals, no haurien votat a qui van votar, i també va ser vergonyós que hagués de ser un nen, el Sr. Maymó, de la CUP, l’únic que va recriminar el negoci de la política a Molins de Rei, i també vergonyós l'absència al Ple del regidor del PP, Sr. Serrano, que havia fet cavall de batalla al seu programa electoral de la reducció d'un 25% l'IBI i la reducció del sou dels càrrecs politics a Molins de Rei, amb la
coletilla "pueden ser una realidad. Lo imposible es no hacerlo".
Molins de Rei no és un municipi amb grans empreses ni amb grans indústries,i tot el pes deIs impostos ve directament de l'IBI i de les vivendes de particulars. Afortunadament, vivim a crèdit dels nouvinguts, i encara no integrats a Molins de Rei, els que encara no s'han adonat del desfalc, els que estan massa atrafegats amb pagar la hipoteca i no poden escoltar la provinciana
Radio Molins de Rei, ni intervenir a les seves tertúlíes. Els augments del 34 i del 56% representen una altra
lapa a les nostres esquenes i el pitjor de tot és que ja són eternes i per sempre, fins que vingui un Franco, amb les seves regularitzacions puntuals d'IPC anual-catala. Nomes conec un cas, el de I'alcaldessa (PSOE) de l' Ajuntament de Sant Vicenç deIs Horts, que l'any 2003 es va rebaixar un 5% el seu sou, encara que ara, el 2007, torna a augmentar-se'l un 50%.
Los mismos perros.
Es penosa, també, la falta d'opinió i poca professionalitat deIs mitjans de comunicació locals, que silencien els fets amb molta palla, amb poca essència i manca de continguts als seus artides: d'una banda, la radio municipal, dopada i amb una crònica submissió de 25 anys, i per l' altra, les pors de les moltes entitats de Molins de Rei a perdre la
sopa boba de les suvencions municipals. Lamentablement, aquest és el preu que hem de pagar pels silencis.
Daniel Closa i Bertrán
El LLaç, núm. 424, juny de 2007 pàg. 6
Aquest és el nou mètode de cuidar els arbres, es diu poda integral. Es talla l'arbre i es deixa tal qual, cost de manteniment zero.
