L’Ajuntament justifica l’augment de sou dels regidors per igualar els salaris als dels treballadors municipals

Segons Franch, "hem buscat uns sous que dins l'estructura de l'Ajuntament no desafinessin i vam creure que el millor moment per aplicar-ho era a l'inici d'aquest mandat".

La CUP vota en contra de la pujada d'entre un 35% i un 128% de les retribucions dels polítics

Classe política, vocació o negoci?
És freqüent en escoltar els diferents mitjans de comuni­cació locals de la vila, i en algunes entrevistes, que els politics entrevistats s' ofenen o corregeixen el seu interlo­cutor quan els classifica o parla de classe política, de la qual cosa es dedueix fàcil­ment que no volen sentir-se classe, no volen sentir-se marginats de la resta dels ciutadans. Volen sentir-se integrats i barrejar-se amb el poble.

A hores d'ara, a Molins de Rei ja tenim consistori i el passat dia 26 de juny es va celebrar el primer PIe de la nova etapa 2007-201l. Escandalós i vergonyós l'es­pectacle de l'assumpte del dia, que era, ni més ni menys, que aprovar de pres­sa i corrent, amb nocturnitat i alevosia, els augments de sou dels politics: un 35%, el sou de l'alcalde, i regidors amb dedicació total i alts carrecs del Ajuntament, i d'un 56% el sou de regidors a dedicació parcial, primes dels regidors al' assistència als plens i comissions infor­matives, etc.

Amb una democracia com cal, davant d'un fet d'a­questa índole, caldria espe­rar una reacció de l'oposició, pero en aquest cas, com que l'oposició es beneficia de l'augment del 56%, ha que­dat dopada i confabulada, i ja no té cap interès de propo­sar cap interpel·lació.

És raonable que les per­sones que treballen a l' Ad­ministració i tinguin dedica­ció plena, cobrin un sou digne, pero quina necessitat hi ha a Molins de Rei, una vila mediocre, de tenir una regidoria a temps complet d'Esports (pocs jugadors i perdedors), de Cultura (Fes­ta Major), de Gent Gran (quatre balls i quatre festes) i una altra de Promoció Eco­nòmica (incapaços; encara hi ha parades al Mercat Municipal que no posen preus). Al meu entendre, i s'ha vist clarament amb els canvis del famós dilluns mogut, l'ultimatum d'IiE a CIU amb el "Ho vol s o no ho vols?", "Vols una nòmi­na de 57.000 euros o no?" i l'oferiment d'una poltrona amb dedicació total, es demostra una vegada més que les nòmines són una forma més de comprar coali­cions.

No podem excusar-nos en el que recomana l' Asso­ciació de Municipis, ni amb el que fan a altres municipis proxims. Només hi ha una veritat i és que amb aquestes batzegades a l'estil més pur de decreto franquista, de pressa i a corre-cuita, poc elegant, escandalós i immo­ral, s'ha creat un negoci d'interessos particulars, de professionalítzació de la política, i de poques ganes de .servir el poble. No es podrien fer els augments, si fos necessari, de forma més progressiva?

Dins els ajuntaments, els que realment haurien de tre­ballar són realment els seus treballadors, funcionaris i tècnics. ¿Necessitem pagar 5 sous politics de 60.000 euros cadascun, per passejar-se, deixar-se veure, i moure la llengua amb els discursos de sempre?.

Estic segur que al veure el desenvolupament del pri­mer Ple municipal, per a molts molinencs, de saber aquest vergonyós augment per la jeta, i no previst als programes electorals, no haurien votat a qui van votar, i també va ser vergonyós que hagués de ser un nen, el Sr. Maymó, de la CUP, l’únic que va recriminar el negoci de la política a Molins de Rei, i també vergonyós l'ab­sència al Ple del regidor del PP, Sr. Serrano, que havia fet cavall de batalla al seu programa electoral de la reducció d'un 25% l'IBI i la reducció del sou dels càrrecs politics a Molins de Rei, amb la coletilla "pueden ser una realidad. Lo imposible es no hacerlo".

Molins de Rei no és un municipi amb grans empre­ses ni amb grans indústries,i tot el pes deIs impostos ve directament de l'IBI i de les vivendes de particulars. Afortunadament, vivim a crèdit dels nouvinguts, i encara no integrats a Molins de Rei, els que encara no s'han adonat del desfalc, els que estan massa atrafegats amb pagar la hipoteca i no poden escoltar la provincia­na Radio Molins de Rei, ni intervenir a les seves tertú­líes. Els augments del 34 i del 56% representen una altra lapa a les nostres esquenes i el pitjor de tot és que ja són eternes i per sem­pre, fins que vingui un Franco, amb les seves regu­laritzacions puntuals d'IPC anual-catala. Nomes conec un cas, el de I'alcaldessa (PSOE) de l' Ajuntament de Sant Vicenç deIs Horts, que l'any 2003 es va rebaixar un 5% el seu sou, encara que ara, el 2007, torna a augmen­tar-se'l un 50%. Los mismos perros.

Es penosa, també, la falta d'opinió i poca professiona­litat deIs mitjans de comuni­cació locals, que silencien els fets amb molta palla, amb poca essència i manca de continguts als seus arti­des: d'una banda, la radio municipal, dopada i amb una crònica submissió de 25 anys, i per l' altra, les pors de les moltes entitats de Molins de Rei a perdre la sopa boba de les suvencions munici­pals. Lamentablement, a­quest és el preu que hem de pagar pels silencis.

Daniel Closa i Bertrán

El LLaç, núm. 424, juny de 2007 pàg. 6