dimarts, 5 de febrer del 2008

Pressupost 2008


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

Anònim ha dit...

El Sr FRAMCH es un circo en sí mismo, el solito podria montar una carpa y cobrar entrada para explicar la trayectoria de su vida.

De sindicalista implacable con la patronal ha pasdo a FACHA NEOLIBERAL, que cobra más de 18 millones de pesetas de gallina blanca por marchar y se aumenta el sueldo en el ayuntamiento un 35%, mientras k a los trabajadores les niega el derecho a los dias de fiesta k les corresponden.

Vivir para ver....

24 de febrer del 2008, a les 15:15
Anònim ha dit...

Nunca havia habido tantos escandalos en el Ayuntamiento de Molins de Rey como desde que el FRANCH i el TAL'IVAN dirigen el destino de los molinenses.

Daria para toda una colección completa de "EL TOMATE", Volúmenes del 1 al 3.389

!Que verguenza!

25 de febrer del 2008, a les 7:16
Anònim ha dit...

Nunca havia habido tantos escandalos en el Ayuntamiento de Molins de Rey como desde que el FRANCH i el TAL'IVAN dirigen el destino de los molinenses.

Daria para toda una colección completa de "EL TOMATE", Volúmenes del 1 al 3.389

!Que verguenza!

25 de febrer del 2008, a les 7:17
Anònim ha dit...

Els psicòpates tendeixen a ocupar posicions importants en els partits polítics

Habilitat per mentir, no sentir cap remordiment o sentiment de culpa, enlluernar per transmetre sensacions, manipular xifres i assetjar el contrari. Són actituds que defineixen una personalitat psicopàtica. Segons el psicòleg clínic Iñaki Piñuel, no és estrany trobar psicòpates entre els directius d'empresa, però també ocupant posicions d'importància en organitzacions polítiques, sindicals o socials. Això no vol dir, però, que tots els polítics siguin psicòpates. La personalitat psicopàtica no es considera una malaltia mental.

La màxima aspiració d'un psicòpata és el poder i, per això, tria aquelles professions que li garanteixen ràpidament el seu objectiu. Un cop al cim, la seva tasca depredadora és temible, perquè ja és molt díficil posar-los límit. El psicòpata no sent cap remordiment o sentiment de culpa i això li permet fer de la mentida una gran habilitat. Menteix amb tanta convicció o certesa que es posa el seu interlocutor a la butxaca deixant-li una sensació de veracitat. A més, tot i ser incapaços de sentir emocions, la seva necessitat social de transmetre-les a l'electorat per "enlluernar i arrossegar emocionalment milions de seguidors" els obliga a fingir-les.

Aquestes són algunes de les característiques dels psicòpates que segons el professor titular de la Universitat d'Alcalá Iñaki Piñuel casen perfectament amb el perfil d'un polític, tot i que no vol dir que tots els que es dediquen a la política tinguin aquesta personalitat.

Aquests autistes sentimentals, com els descriu el psicòleg, recorren a l'assetjament i la fustigació per aconseguir que els possibles votants i l'opinió pública carreguin contra l'adversari polític. Piñuel ha analitzat la política dels últims anys a Espanya i critica que els partits polítics practiquin "l'intent d'assetjar i acorralar el contrari" i no el convenciment a partir de raons sobre un "programa o projecte polític".

En aquest sentit, apunta que els polítics amb caràcter psicopàta a vegades no dubten a exagerar les dades i llençar xifres i judicis de valor que són extrems i que empenyen l'adversari a una situació de linxament social, una mena, explica, de mòbing polític.

Iñaki Piñuel, autor del llibre "Mi jefe es un psicópata", conclou que es tracta d'individus freds i que mantenen molt bé la calma en les situacions més crítiques. A Espanya es calcula que entre un 11 i un 12 per cent de la població presenten alguna de les tres personalitats psicopátiques, que poden ser de caràcter maquiavèl·lic, grimpa o narcisista.

25 de febrer del 2008, a les 14:06

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)