Penósdivendres, 21 de desembre del 2007
dijous, 20 de desembre del 2007
dimarts, 11 de desembre del 2007
dissabte, 1 de desembre del 2007
divendres, 23 de novembre del 2007
dijous, 15 de novembre del 2007
dilluns, 12 de novembre del 2007
Carrer Jacint Verdaguer
Senyals, quina estava primer.Fotos i comentaris enviat per un visitant del blog al correo d'Amanides Molineres
dimarts, 6 de novembre del 2007
dimarts, 30 d’octubre del 2007
Verds?
Aquest és el nou mètode de cuidar els arbres, es diu poda integral. Es talla l'arbre i es deixa tal qual, cost de manteniment zero.Són tants d'aquesta guisa, que hem esgotat les bateries de la càmeres fotogràfiques, i hem desistit de fotografiar-los tots.
dimecres, 24 d’octubre del 2007
dissabte, 20 d’octubre del 2007
Un jefe dels urbanos molt particular
Un jefe dels urbanos molt particular
Aquí el tenen en un acte de partit de IiE a les eleccions municipals, donant recolçament a l'Ivan i en Saura (ICV). El dilluns dia 14 de maig de 2007, en Saura va visitar el barri del Canal i el dimecres 6 de juny de 2007 demanava la dimissió d'en Saura a Barcelona.
No és gaire de fiar!!!.
Fotos i comentaris enviat per un visitant del blog al correo d'Amanides Molineres, el 20/10/2007
dimarts, 16 d’octubre del 2007
L’Ajuntament justifica l’augment de sou dels regidors per igualar els salaris als dels treballadors municipals
Segons Franch, "hem buscat uns sous que dins l'estructura de l'Ajuntament no desafinessin i vam creure que el millor moment per aplicar-ho era a l'inici d'aquest mandat".
La CUP vota en contra de la pujada d'entre un 35% i un 128% de les retribucions dels polítics
Classe política, vocació o negoci?
És freqüent en escoltar els diferents mitjans de comunicació locals de la vila, i en algunes entrevistes, que els politics entrevistats s' ofenen o corregeixen el seu interlocutor quan els classifica o parla de classe política, de la qual cosa es dedueix fàcilment que no volen sentir-se classe, no volen sentir-se marginats de la resta dels ciutadans. Volen sentir-se integrats i barrejar-se amb el poble.
A hores d'ara, a Molins de Rei ja tenim consistori i el passat dia 26 de juny es va celebrar el primer PIe de la nova etapa 2007-201l. Escandalós i vergonyós l'espectacle de l'assumpte del dia, que era, ni més ni menys, que aprovar de pressa i corrent, amb nocturnitat i alevosia, els augments de sou dels politics: un 35%, el sou de l'alcalde, i regidors amb dedicació total i alts carrecs del Ajuntament, i d'un 56% el sou de regidors a dedicació parcial, primes dels regidors al' assistència als plens i comissions informatives, etc.
Amb una democracia com cal, davant d'un fet d'aquesta índole, caldria esperar una reacció de l'oposició, pero en aquest cas, com que l'oposició es beneficia de l'augment del 56%, ha quedat dopada i confabulada, i ja no té cap interès de proposar cap interpel·lació.
És raonable que les persones que treballen a l' Administració i tinguin dedicació plena, cobrin un sou digne, pero quina necessitat hi ha a Molins de Rei, una vila mediocre, de tenir una regidoria a temps complet d'Esports (pocs jugadors i perdedors), de Cultura (Festa Major), de Gent Gran (quatre balls i quatre festes) i una altra de Promoció Econòmica (incapaços; encara hi ha parades al Mercat Municipal que no posen preus). Al meu entendre, i s'ha vist clarament amb els canvis del famós dilluns mogut, l'ultimatum d'IiE a CIU amb el "Ho vol s o no ho vols?", "Vols una nòmina de 57.000 euros o no?" i l'oferiment d'una poltrona amb dedicació total, es demostra una vegada més que les nòmines són una forma més de comprar coalicions.
No podem excusar-nos en el que recomana l' Associació de Municipis, ni amb el que fan a altres municipis proxims. Només hi ha una veritat i és que amb aquestes batzegades a l'estil més pur de decreto franquista, de pressa i a corre-cuita, poc elegant, escandalós i immoral, s'ha creat un negoci d'interessos particulars, de professionalítzació de la política, i de poques ganes de .servir el poble. No es podrien fer els augments, si fos necessari, de forma més progressiva?
Dins els ajuntaments, els que realment haurien de treballar són realment els seus treballadors, funcionaris i tècnics. ¿Necessitem pagar 5 sous politics de 60.000 euros cadascun, per passejar-se, deixar-se veure, i moure la llengua amb els discursos de sempre?.
Estic segur que al veure el desenvolupament del primer Ple municipal, per a molts molinencs, de saber aquest vergonyós augment per la jeta, i no previst als programes electorals, no haurien votat a qui van votar, i també va ser vergonyós que hagués de ser un nen, el Sr. Maymó, de la CUP, l’únic que va recriminar el negoci de la política a Molins de Rei, i també vergonyós l'absència al Ple del regidor del PP, Sr. Serrano, que havia fet cavall de batalla al seu programa electoral de la reducció d'un 25% l'IBI i la reducció del sou dels càrrecs politics a Molins de Rei, amb la coletilla "pueden ser una realidad. Lo imposible es no hacerlo".
Molins de Rei no és un municipi amb grans empreses ni amb grans indústries,i tot el pes deIs impostos ve directament de l'IBI i de les vivendes de particulars. Afortunadament, vivim a crèdit dels nouvinguts, i encara no integrats a Molins de Rei, els que encara no s'han adonat del desfalc, els que estan massa atrafegats amb pagar la hipoteca i no poden escoltar la provinciana Radio Molins de Rei, ni intervenir a les seves tertúlíes. Els augments del 34 i del 56% representen una altra lapa a les nostres esquenes i el pitjor de tot és que ja són eternes i per sempre, fins que vingui un Franco, amb les seves regularitzacions puntuals d'IPC anual-catala. Nomes conec un cas, el de I'alcaldessa (PSOE) de l' Ajuntament de Sant Vicenç deIs Horts, que l'any 2003 es va rebaixar un 5% el seu sou, encara que ara, el 2007, torna a augmentar-se'l un 50%. Los mismos perros.
Es penosa, també, la falta d'opinió i poca professionalitat deIs mitjans de comunicació locals, que silencien els fets amb molta palla, amb poca essència i manca de continguts als seus artides: d'una banda, la radio municipal, dopada i amb una crònica submissió de 25 anys, i per l' altra, les pors de les moltes entitats de Molins de Rei a perdre la sopa boba de les suvencions municipals. Lamentablement, aquest és el preu que hem de pagar pels silencis.
Daniel Closa i Bertrán
El LLaç, núm. 424, juny de 2007 pàg. 6
Es penosa, també, la falta d'opinió i poca professionalitat deIs mitjans de comunicació locals, que silencien els fets amb molta palla, amb poca essència i manca de continguts als seus artides: d'una banda, la radio municipal, dopada i amb una crònica submissió de 25 anys, i per l' altra, les pors de les moltes entitats de Molins de Rei a perdre la sopa boba de les suvencions municipals. Lamentablement, aquest és el preu que hem de pagar pels silencis.
Daniel Closa i Bertrán
El LLaç, núm. 424, juny de 2007 pàg. 6
diumenge, 14 d’octubre del 2007
Més pintades a l'Església
Fotos i comentaris enviat per un visitant del blog al correo d'Amanides Molineres
dimecres, 10 d’octubre del 2007
divendres, 5 d’octubre del 2007
dimarts, 2 d’octubre del 2007
Fum a Molins
Joan Saura o la hipocresia al poder
En les facultats de ciències polítiques s’hauria d’estudiar el cas de Joan Saura com un exemple altament il·lustratiu del polític que és capaç de qualsevol cosa per tal de superar el complex d’inferioritat que pateix. Tot el seu discurs és pura mentida i quan no menteix calla per por que la mentida li compliqui la vida. Sap que no hi ha un lloc noble en la història de Catalunya per als polítics com ell, però li manca humilitat per acceptar-ho. Justet -com tots els polítics insignificants- i arrogant -com tots els qui es deleixen pel poder-, Joan Saura és la cara més patètica de l’ambició; una ambició il·limitada capaç de ridiculitzar la formació política que presideix. Per això, Iniciativa per Catalunya Verds faria bé d’acabar amb la carrera de Joan Saura abans que sigui Joan Saura qui acabi amb la d’Iniciativa per Catalunya Verds. No queda altre remei quan el nyeu-nyeu no té prou dignitat per dimitir per ell mateix.Cal tenir en compte que hi ha projectes personals que poden ser un càncer per a un projecte col·lectiu, i és un càncer per a ICV que la conselleria d’Interior s’hagi convertit en una delegació de l’Audiència Nacional espanyola i els Mossos d’Esquadra en el seu braç executor. Per això, quan el reporter del portal e-noticies pregunta al conseller si li sembla normal que els Mossos demanin als fotògrafs que facin de policies, el conseller calla. Calla perquè els Mossos ja fa temps que són notícia per maltractar detinguts, per acusar de terrorisme persones innocents, per perseguir sistemàticament el jovent independentista, per irrompre amb brutalitat en manifestacions pacífiques i per reprimir la llibertat d’expressió. Sembla que estiguem parlant d’un cos dirigit per Ángel Acebes, oi? Doncs no. Estem parlant de Joan Saura, el mateix personatge que l’any 2004, en un programa de TV3, demanava que Josep-Lluís Carod-Rovira abandonés la política per sempre. Era així, per eliminació, com esperava esdevenir conseller en cap. Saura, però, no s’atura i ara insisteix a coaccionar fotoperiodistes perquè delatin les persones que el passat 22 de setembre es manifestaven lliurement i pacífica a Girona en defensa dels joves Jaume Roura i Enric Stern que nou dies abans havien cremat una foto del rei d’Espanya, un rei imposat pel franquisme que va jurar els Principios Fundamentales del Movimiento i que quan li van demanar que intercedís per evitar l’afusellament de les cinc darreres víctimes de Franco va respondre que no era cosa seva. Aquest és el símbol que defensa Joan Saura amb homes armats fins a les dents.
En les facultats de ciències polítiques s’hauria d’estudiar el cas de Joan Saura com un exemple altament il·lustratiu del polític que és capaç de qualsevol cosa per tal de superar el complex d’inferioritat que pateix. Tot el seu discurs és pura mentida i quan no menteix calla per por que la mentida li compliqui la vida. Sap que no hi ha un lloc noble en la història de Catalunya per als polítics com ell, però li manca humilitat per acceptar-ho. Justet -com tots els polítics insignificants- i arrogant -com tots els qui es deleixen pel poder-, Joan Saura és la cara més patètica de l’ambició; una ambició il·limitada capaç de ridiculitzar la formació política que presideix. Per això, Iniciativa per Catalunya Verds faria bé d’acabar amb la carrera de Joan Saura abans que sigui Joan Saura qui acabi amb la d’Iniciativa per Catalunya Verds. No queda altre remei quan el nyeu-nyeu no té prou dignitat per dimitir per ell mateix.Cal tenir en compte que hi ha projectes personals que poden ser un càncer per a un projecte col·lectiu, i és un càncer per a ICV que la conselleria d’Interior s’hagi convertit en una delegació de l’Audiència Nacional espanyola i els Mossos d’Esquadra en el seu braç executor. Per això, quan el reporter del portal e-noticies pregunta al conseller si li sembla normal que els Mossos demanin als fotògrafs que facin de policies, el conseller calla. Calla perquè els Mossos ja fa temps que són notícia per maltractar detinguts, per acusar de terrorisme persones innocents, per perseguir sistemàticament el jovent independentista, per irrompre amb brutalitat en manifestacions pacífiques i per reprimir la llibertat d’expressió. Sembla que estiguem parlant d’un cos dirigit per Ángel Acebes, oi? Doncs no. Estem parlant de Joan Saura, el mateix personatge que l’any 2004, en un programa de TV3, demanava que Josep-Lluís Carod-Rovira abandonés la política per sempre. Era així, per eliminació, com esperava esdevenir conseller en cap. Saura, però, no s’atura i ara insisteix a coaccionar fotoperiodistes perquè delatin les persones que el passat 22 de setembre es manifestaven lliurement i pacífica a Girona en defensa dels joves Jaume Roura i Enric Stern que nou dies abans havien cremat una foto del rei d’Espanya, un rei imposat pel franquisme que va jurar els Principios Fundamentales del Movimiento i que quan li van demanar que intercedís per evitar l’afusellament de les cinc darreres víctimes de Franco va respondre que no era cosa seva. Aquest és el símbol que defensa Joan Saura amb homes armats fins a les dents.
dissabte, 29 de setembre del 2007
divendres, 28 de setembre del 2007
dijous, 27 de setembre del 2007
dissabte, 22 de setembre del 2007
Nou vial entre el cementiri i la deixalleria
Quan fa que es va obrir? Fotos i comentaris enviat per un visitant del blog al correo d'Amanides Molineres
dijous, 20 de setembre del 2007
Pintades a l'Església
Fotos i comentaris enviat per un visitant del blog al correo d'Amanides Molineresdimecres, 19 de setembre del 2007
dissabte, 15 de setembre del 2007
dimecres, 12 de setembre del 2007
dilluns, 10 de setembre del 2007
dimecres, 5 de setembre del 2007
dijous, 28 de juny del 2007
dijous, 21 de juny del 2007
Batalla de Molins de Rei, 21 de Desembre de 1808
BATAILLE DE MOLINO DEL REY
1 ère Position (gravat, 47x57 col·lecció particular)
Fotos i comentaris enviat per un visitant del blog al correo d'Amanides Molineres, el 21/06/2007
dissabte, 16 de juny del 2007
TAL-IVAN és sinònim de racisme? apartheid? segregació? marginació?
Pobre PSC.
Fotos i comentaris enviat per un visitant del blog al correo d'Amanides Molineres, el 16/06/2007
L'Acord Municipal d'Esquerra ens consolidem com a tercera força a la Vila
EL NOU SALT ENDAVANT DE L’EX-ALCALDE VICTOR PUNTAS
Tot i partir amb 700 vots menys, CiU s’ha quedat a 6 vots d’ ERC i l’ex-alcalde
Victor Puntas, ha escrit:
“L'Acord Municipal d'Esquerra ens consolidem com a tercera força a la Vila”Bona manera de consolidar-se, abans ja havia escrit:
UN NOU SALT ENDAVANT A L’AJUNTAMENT
Si cada salt endavant perd 500 vots, amb 3 saltets més és quedarà a ZERO.
Si cada salt endavant perd 500 vots, amb 3 saltets més és quedarà a ZERO.
Fotos i comentaris enviat per un visitant del blog al correo d'Amanides Molineres, el 15/06/2007
dijous, 14 de juny del 2007
VISCA LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
Ahir vaig assistir a l’acte de la publicació d’El Llaç 50 aniversari, on vaig comprovar que s’havia oblidat el meu nom com a col·laborador. En primer lloc vull agrair al director de la ràdio, la llibertat d’expressió i la pluralitat de la RMR, un mitjà públic de propietat municipal, en la darrera campanya d’eleccions locals. Llàstima de no poder dir el mateix del suposat mitja independent El Llaç en el que, al marge de l’article de moliners.com, he col·laborat amb el seu director en la confecció de diversos breus, alguns sobre la xarxa internauta de la Vila. L’article que criticava la web de l’ajuntament no va ser reproduït la primera vegada i a la segona es va publicar escapçant la critica a les webs municipals, per aquest motiu vaig deixar de col·laborar en els breus.
Diverses vegades el director de la revista m’ha indicat que en els articles de la sèrie de historia de moliners.com, no li agradava que expresses cap opinió personal, sobre tot si era critica amb els governants locals. El conflicte s’ha resolt amb la publicació de la nova sèrie del Projecta Eleonora de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, que donat que han estat escrits pels lectors de tot Catalunya, no donen lloc a la critica local.
En una conversa privada vaig comentar al director que em semblava excessiu el nombre de fotografies de Ivan Arcas en les darreres publicacions, i per resposta em va dir que no publicaria més la secció de moliners.com. Posa’t en contacte en Jordi Turró em va respondre que de moment el seguirien publicant, però que el responsable de triar els col·laboradors és el director Josep Ferrer. Josep Ferrer mai va considerar noticia la troballa d’Eleonora d’Arborea, ni tampoc ha considerat oportú parlar mai de la web de moliners.com i no volia publicar la imatge d’Eleonora perquè era una pintura d’en Sento.
Al assistir a l’acte del 50 aniversari i al tenir a les mans el record i les imatges de la gent que hi ha passat, no vaig poder menys que evidenciar amb tristesa l’absència en la celebració de persones importants que hi han estat treballant durant molts anys.
Diverses vegades el director de la revista m’ha indicat que en els articles de la sèrie de historia de moliners.com, no li agradava que expresses cap opinió personal, sobre tot si era critica amb els governants locals. El conflicte s’ha resolt amb la publicació de la nova sèrie del Projecta Eleonora de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, que donat que han estat escrits pels lectors de tot Catalunya, no donen lloc a la critica local.
En una conversa privada vaig comentar al director que em semblava excessiu el nombre de fotografies de Ivan Arcas en les darreres publicacions, i per resposta em va dir que no publicaria més la secció de moliners.com. Posa’t en contacte en Jordi Turró em va respondre que de moment el seguirien publicant, però que el responsable de triar els col·laboradors és el director Josep Ferrer. Josep Ferrer mai va considerar noticia la troballa d’Eleonora d’Arborea, ni tampoc ha considerat oportú parlar mai de la web de moliners.com i no volia publicar la imatge d’Eleonora perquè era una pintura d’en Sento.
Al assistir a l’acte del 50 aniversari i al tenir a les mans el record i les imatges de la gent que hi ha passat, no vaig poder menys que evidenciar amb tristesa l’absència en la celebració de persones importants que hi han estat treballant durant molts anys.
T’adjunto la carta que vaig demanar que llegís per antena el director de RMR .
A sota la resposta.
VISCA LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ (en una conversa personal)
Josep Barba Raventós
A sota la resposta.
VISCA LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ (en una conversa personal)
Josep Barba Raventós
De: El Llaç [mailto:elllacinfo@telefonica.net]
Enviat: martes, 12 de junio de 2007 12:19
Per a: jb@guai.com;
El LlaçTema: sobre la teva col·laboració a El Llaç
Benvolgut Josep Barba
el consell de redacció de la revista i la junta de Fòrum XXI ha decidit que no continuïs amb la teva col·laboració en El Llaç.
Els motius són diversos però a grans trets ens sentim dolguts per la carta que vas enviar a Ràdio Molins de Rei dijous passat, poques hores abans que sortís el número extraordinari del Llaç en el qual hi hem esmerçat més d'un any de feina.
Evidentment som partidaris de la llibertat d'expressió, faltaria més, però considerem que has exagerat amb la teva crítica i sobretot has fet públiques converses personals amb el nostre director, Josep Ferrer.
Quan tothom estava molt content pel resultat del número extraordinari -hem rebut moltes felicitacions- tu vas sortir amb l'estirabot de la carta a la ràdio.
Entenem que tot és degut a que no has llegit bé la revista o no vas escoltar amb prou claredat les paraules que va pronunciar durant l'acte en Francesc Santolària.
El teu nom no és l'únic que hem oblidat, a la darrera dècada també hi falta el nom del pare del nostre director, en Josep Ferrer Gibernau que col·laborava mensualment amb l'estadística parroquial o el del Secretari de Fòrum XXI, en Pep Torné que és qui signa els articles del Fòrum.
Com veus l'oblit no es tractava d'una qüestió personal.
Tenim dues col·laboracions teves pendents per publicar. La primera d'elles hauria de sortir en el nº que estem acabant d'elaborar però no podrà sortir per motius d'espai. Tu decideixes si vols que ho publiquem o no.
gràcies
Consell de Redacció del Llaç
Benvolgut Josep Barba
el consell de redacció de la revista i la junta de Fòrum XXI ha decidit que no continuïs amb la teva col·laboració en El Llaç.
Els motius són diversos però a grans trets ens sentim dolguts per la carta que vas enviar a Ràdio Molins de Rei dijous passat, poques hores abans que sortís el número extraordinari del Llaç en el qual hi hem esmerçat més d'un any de feina.
Evidentment som partidaris de la llibertat d'expressió, faltaria més, però considerem que has exagerat amb la teva crítica i sobretot has fet públiques converses personals amb el nostre director, Josep Ferrer.
Quan tothom estava molt content pel resultat del número extraordinari -hem rebut moltes felicitacions- tu vas sortir amb l'estirabot de la carta a la ràdio.
Entenem que tot és degut a que no has llegit bé la revista o no vas escoltar amb prou claredat les paraules que va pronunciar durant l'acte en Francesc Santolària.
El teu nom no és l'únic que hem oblidat, a la darrera dècada també hi falta el nom del pare del nostre director, en Josep Ferrer Gibernau que col·laborava mensualment amb l'estadística parroquial o el del Secretari de Fòrum XXI, en Pep Torné que és qui signa els articles del Fòrum.
Com veus l'oblit no es tractava d'una qüestió personal.
Tenim dues col·laboracions teves pendents per publicar. La primera d'elles hauria de sortir en el nº que estem acabant d'elaborar però no podrà sortir per motius d'espai. Tu decideixes si vols que ho publiquem o no.
gràcies
Consell de Redacció del Llaç
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
