Origen: Sud d'Europa i nord d'Àfrica
Família: SUBULINIDAE
Espècie: Rumina decollata Mida: fins a 4 cm (llarg)
Són animals terrestres, d'hàbits nocturns, amagant-se durant el dia en forats en la terra. Tots els exemplars presenten la punta de la valva trunca, o sigui, tallada. Se suposa que és el mateix animal que la colpeja intencionadament contra pedres o objectes durs per a trencar-la. L'obertura exposada és després "taponada". Es creu que aquesta acció li permetria major mobilitat i també augmenta la seva resistència a les sequeres més perllongades. Rumina decollata s'alimenta d'ous d'altres cargols, amenaçant així a les espècies natives. Això fa que la seva presència a collserola no sigui una dada del tot beneficiosa. Aquest cargol ha estat introduït també en algunes parts d'EEUU, on s'intenta utilitzar-lo com agent biològic per a controlar les poblacions d'altres espècies de cargols.
Família: SUBULINIDAE
Espècie: Rumina decollata Mida: fins a 4 cm (llarg)
Són animals terrestres, d'hàbits nocturns, amagant-se durant el dia en forats en la terra. Tots els exemplars presenten la punta de la valva trunca, o sigui, tallada. Se suposa que és el mateix animal que la colpeja intencionadament contra pedres o objectes durs per a trencar-la. L'obertura exposada és després "taponada". Es creu que aquesta acció li permetria major mobilitat i també augmenta la seva resistència a les sequeres més perllongades. Rumina decollata s'alimenta d'ous d'altres cargols, amenaçant així a les espècies natives. Això fa que la seva presència a collserola no sigui una dada del tot beneficiosa. Aquest cargol ha estat introduït també en algunes parts d'EEUU, on s'intenta utilitzar-lo com agent biològic per a controlar les poblacions d'altres espècies de cargols.
2 comentaris:
Ja sé que sempre entro en un post que no toca, però com que la informació s'ho val, crec que s'ha de fer difusió dels jocs de mans que practica l'actual directiva de E, i més si hi està implicada la federació del Baix Llobregat. L'article ha estat publicat al blogg Elies155 per qui vulgui verificar les dades.
Salutacions,
ARC
Les últimes hores del congrés d'ERC. Crónica d'un enfonsament
Dissabte al matí, després d’una setmana d’intenses negociacions que s'havien allargat fins la mateix nit de divendres, estava tancat el pacte Puigcercós-Benach a l’executiva, amb 13 membres dels putxis i 5 carodians, acord que incloïa el pacte perquè ni en Vendrell ni en Niubò estiguessin a la llista de 18 noms amb tasques executives que escollia el congrés.
Els carods eren Marina Llançana com a Vicesecretaria general de Política Sectorial, Lluís Salvadó (delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre) a la secretaria de política municipal, Montse Bergés (regidora a l’ajuntament de Lleida) a la Secretaria de Formació, Patricia Gomà (diputada i portantveu adjunta al parlament) a la Secretaria de Justícia i Immigració i Lluís Aragonès (president de la federació regional del camp de Tarragona) a la Secretaria de Política Territorial i Medi Ambient.
A més, s’havia pactat que dos altres carodistes accedissin a l’executiva sense funcions directives, mitjançant càrrecs nats de la mateixa, també consensuats: Antoni Soy (Secretari d’Indústria i Empresa) com a futur President de la Fundació Irla i el mateix Rafael Niubò com a futur president del Consell Nacional.
Fins aquell moment, el càrrec de Vicesecretari general de Política Institucional i Moviments Socials era per a Jaume Oliveras.
Joan Carretero intervé per la tarda, en un discurs memorable –i recomanable que l’escolteu amb atenció-, en el que acaba dient que no sotmetria a votació la ponència alternativa d'Rcat, respectant els resultats de les urnes de dissabte passat. Després d’aquesta intervenció, en Putxi i en Ridao van cridar a Benach, Niubò, Carretero, Carandell i Uriel a una reunió d’urgència per intentar fer una executiva d’integració de tots els sectors. Puigcercós informa als renovadors que ha arribat a un pacte amb en Benach i ofereix dos llocs a Rcat i un a l’Uriel. Carretero diu que no i Uriel també. Ridao acusa a l’Uriel de fer sempre el que fa Carretero i es monta un petit pollo amb queixes de l’Uriel contra Ridao... i tots abandonen la reunió. Es queden Benach i Niubó amb Putxi i Ridao. A fora de la sala hi ha els afins a cada grup. Ja són prop de les 18:30h.
Llavors, quan van a tancar els noms i preparar la diapositiva de power point que s’ha de projectar al plenari al fer les votacions, en Puigcercós es treu de la màniga el nom de Xavier Vendrell com a Vicesecretari general de Política Institucional i Moviments Socials, relegant l’Oliveras a la secretaria de política municipal, depenent de la vicesecretaria general d’en Vendrell, i proposant al Lluís Salvadó, a qui li corresponia aquesta secretaria, perquè n’ocupés una altra a discutir.
Aquesta proposta, amb la sobtada aparició d'en Vendrell, provoca la indignació dels carodians, atès que hi havia un pacte explícit perque ni en Vendrell ni en Niubò estiguessin a la llista a escollir al congrés. Però a més a més també provoca la irritació de n’Oliveras que es nega a ser segon del Vendrell, se sent desplaçat i abandona la sala contigua dient “crearé un sector crític” (que fins i tot ja tenia nom: “Esquerra Socialista”, uf -més encara-!!). Simultàniament, els sectors més durs del puigcercosisme (Girona; Penedès, Baix Llobregat i Catalunya central) es neguen a acceptar el pacte amb el Carod, diuen que “no hem fet tot aquest esforç i guanyat les primàries per seguir com abans; ara és el moment d’eliminar al carod i als seus”. En veure els problemes de cohesió interna del seu propi sector i la reacció adversa dels carodians a la inclusió del Vendrell, en Putxi opta per l’executiva monocolor. Per salvar la cara, s’inventen la bola del SMS de l’Amorós, que mai va existir (RECTIFICACIÓ: l'SMS sí podria haver existit, però un cop ja trencat l'acord, el que no és cert, el que és excusa, és que es trenqués per aquest SMS) .
Llavors n’Oliveras promou el vot en contra del Vendrell, que el segueixen en massa els del Maresme i altres seccions locals de comarques de Girona, el Garraf, Osona i Baix Llobregat, amb causes pendents per purgues o processos electorals amb el Vendrell.
Per la informació que m’ha arribat, i que he intentat verificar fins on aquestes coses són possibles, al Vendrell el voten massivament en contra carods i uriels. Reagrupament va donar consigna de vot en blanc a l’executiva. No sé quants la van seguir al peu de la lletra en el cas del Vendrell.
Malgrat les dificultats d’apreciació d’aquestes coses, la impressió general és que la majoria de la gent de Reagrupament va respectar la consigna de vot en blanc, mentre que centenars de puigcercocistes "arreglaven" les seves causes pendents amb en Vendrell votant en contra seu. Probablement més de 300. Aquest és el factor diferencial. Aquí es cova la traïció al Vendrell. Qui eren aquests vots contra Vendrell del sector puigcercocista? Segons les meves fonts, clarament la gent del Maresme, però també gent de la Selva, Osona, Garraf i del mateix Baix Llobregat, en seccions locals amb "temes pendents".
Un cop Vendrell és liquidat, l’Oliveras es proposa per ser ell qui el substitueixi, però en Vendrell es nega en rodó i proposa en Carmel Mòdol, cosa que accepta el Putxi. La fractura Oliveras-Vendrell està més oberta que mai dins dels sector putxi.
He relacionat amb precisió tot aquest episodi, perquè em sembla clau per entendre la situació en la que ha quedat ERC, la improvisació total del resultat del congrés, la falta d'estratègia, tàctica, etc. I la mateixa descomposició del sector Puigcercós, amb aquest caïnisme extrem exercit entre els seus capitans, és una mostra inequívoca del fracàs del congrés d'ERC. No només perquè la militància hagi impedit la renovació tan necessària per al partit i per al país, sinó perquè la descomposició del partit, la seva deriva, el seu naufragi ideològic i social i la seva fractura interna -en els sectors continuïstes- és, en aquests moments, total i d'un abast incalculable.
A més a més, si heu escoltat amb atenció el discurs d'en Carretero... us podeu fer càrrec de l'oportunitat, de la gran oportunitat, que els militants d'ERC han llençat per la borda apostant per un continuïsme estèril, irrellevant, absolutament corromput en el seu interior, i que navega sense rumb, amb l'únic objectiu de conservar les seves poltrones. Perdre, com deia l'amic Espelt, trens com aquests és el que ens aboca al desastre. Quina gran oportunitat perduda per a ERC i per al país. Què gran, Joan Carretero, què gran. I gràcies per continuar fent-nos vibrar, emocionar-nos.
Senyor Barba, l'odi que sents cap ERC, no se si es o no justificat, però no entenc que te a veure amb els cargols.
Publica un comentari a l'entrada